|
Me
la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys, encara adolescent,
entre les meves mans que tremolaven
jo vaig prendre ben fort aquell juguet.
Vàrem
créixer plegats, jo em vaig fer un home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m'adono del molt que l'he estimat.
Primer
els amics arriben.
Quan els amics se'n van,
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.
Ara
l'amor arriba.
Després l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.
Ara
sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà amb mi;
ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo i plora sempre amb mi.


Me
la regalaron cuando me hallaba envuelto
en sueños de mis dieciséis años, adolescente
aún.
entre mis manos estremecidas
agarré con fuerza aquel juguete.
Juntos
crecimos. Yo me hice un hombre.
a mi lado ella se fue estropeando.
al verla ahora sucia y rota
me doy cuenta de lo mucho que la quise.
Primero
los amigos llegan.
cuando los amigos se van
queda solo una guitarra
para darte compañía.
Ahora
llega el amor.
después el amor se va.
y sólo queda una guitarra
y el llanto de su canción.
Ahora
se de un amigo que nunca engaña
y que cantara conmigo cuando la alegría me llene.
Pobre guitarra mía, tengo ya un amigo fiel;
cuando yo canto también canta y llora siempre conmigo.

|
Álbum
|
|
Ara
que tinc vint anys
|
|
A
mis veinte años
|


Agregar
a favoritos
|
Copyright
2003-2008 ©LnYamuni All Rights Reserved.
|
|